Vins Aviñó Celler Vilanova i la Geltrú Barcelona

Vins Aviñó :: Aula de Tast

20180217_180711.jpg 20180217_180715.jpg 20180217_181336.jpg 20180217_183555.jpg 20180217_191157.jpg

RESUM DEL TALLER DE MARIDATGE AMB XOCOLATA

17/2/2018

El proppassat dissabte 17 de març, a la nostra aula de tast de Vilanova i la Geltrú, vam celebrar un taller de maridatge amb xocolata. L’objectiu era doble: d’una banda descobrir com podia canviar la percepció gustativa abans i després de la xocolata, d’una banda, i decidir quina era la millor combinació, de l’altra.

La xocolata escollida fou la Simón Coll, amb un 70% de cacau i un 30% de fruits secs. El procediment era ben senzill: en primer lloc es tastava el vi o licor, tot seguit la xocolata, i després es repetia  el vi o licor en qüestió.

Obri la ronda el Freixenet Malvasia. Un escumós especialment indicat per a dolços, fet amb Malvasia de Sitges que prèviament ha tingut pas en barrica. Té unes notes axeresades molt identificables. Curiosament, després tastar la xocolata, aquestes notes es perden però manté una acidesa agradable que deixa la boca molt neta.

El segon fou l’Oporto Dow’s Tawny. Es tracta d’un vi fortificat (és a dir, que la fermentació és aturada amb alcohol) que, a diferència dels oportos “ruby”, ha tingut una criança oxidativa en barrica i que finalment és embotellat en mescla de diverses edats (2 com a mínim). En aquest cas, la majoria dels assistents exposaren que la xocolata “matava el vi”. No obstant, hi havia discrepància respecte a l’alcohol: alguns en notaven més i d’altres menys.

Seguidament tastàrem la Mistela Negra Llàgrimes de Tardor. Aquesta segueix un sistema similar al del Oporto, però en aquest cas s’elabora amb Garnatxa sobremadurada procedent die vinyes velles. En nas s’hi trobaven unes marcades notes de cirera, augmentada en boca per la seva dolçor. Després de tastar la xocolata la dolçor quedava equilibrada.

El quart dels vins fou un Pedro Ximénez: el Tauromaquia. El raïm pansificat s’asseca al sol abans de fermentar-lo, i  posteriorment s’envelleix en barrica i es mesclen diferents edats (sistema de “soleras” i “criaderas”). En aquest cas concret, entre 6 i 9 anys d’envelliment. El més untuós de tots els que es van tastar, “com una pansa” fou un dels comentaris més escoltats. En nas s’hi trobaven notes de cacao, cafè i orellanes, entre d’altres. Com en el cas de la Mistela, part de la dolçor i subtileses es perdien després de la xocolata.

Seguidament, saltàrem al món dels destil·lats. L’opció escollida fou el whisky Glenlivet Founder’s Reserve. Un “single malt” amb notes cítriques i de pastisseria en nas, i amb un cos bastant lleuger, tot i que amb un alcohol inicial marcat pel seu poc temps en barrica.  Aquest darrer punt, generava una asimetria de textures molt interessant amb la xocolata, malgrat no tothom ho va veure igual.

I com a “bonus track”, entrà en escena un Palo Cortado, de la zona de Montilla-Moriles. Aquest tenia notes de fruits secs en nas, un punt rovellat i amb una combinació d’amargor i acidesa que donaven un contrapunt a la voluptuositat de la xocolata.