Vins Aviñó Celler Vilanova i la Geltrú Barcelona

Vins Aviñó :: Aula de Tast

DSC03417.JPG DSC03420.JPG DSC03427.JPG

RESUM DEL TAST D'ALBET I NOYA 5/03/2016

5-3-2016

El passat dissabte 5 celebrar  vam celebrar un tast molt especial. Un tast que havia generat molta expectació i, com es demostrà des de bell inici, era fonamentada. Vam optar per un format monogràfic, amb un sol elaborador, perquè la seva tasca ha transcendit  més enllà del Penedès i Catalunya.  Anem doncs al tast.

Després de la benvinguda i el convit a la participació dels assistents, en Josep Maria Albet inicià el tast desgranant la història de la família. El seu besavi, veí de Cubelles, s’especialitzà en empeltar vinya. Un ofici altament valorat a causa de la necessitat que n’hi havia per tal de recuperar els cultius després de la devastació de la fil·loxera. Un ofici que no dubtà a descriure com a “cirurgia vegetal”, a causa de la precisió que requereix. Posteriorment a l’empelt d’unes vinyes a Les Roquetes, el besavi de Josep Maria Albet rebé un altre encàrrec. En aquest cas a Sant Pau d’Ordal, a la Masia de Can Vendrell, una finca amb 100 hectàrees de bosc i 110 de cultiu (principalment vinya i préssec). Posteriorment a l’encàrrec d’empeltar la vinya, el seu besavi s’hi va quedar en qualitat de masover. Començaren cultivant 32 hectàrees de terreny. El 1936, en esclatar la guerra, els senyors marxaren, però la família Albet, així com els rabassers arrendats hi romangueren.

A causa de la mort del pare d’en Josep Maria, ell hagué de fer-se càrrec del celler amb només 18 anys. Un fet que, malgrat el pes de la responsabilitat, també li proporcionaria llibertat per innovar. A finals dels 70, el Consell Regulador de la DO Penedès rebé un encàrrec des de Dinamarca per tal d’elaborar vins ecològics. Aquest fou assumit pel jove Josep Maria, que hi veié una oportunitat també de trencar el cercle viciós de preus baixos. Així doncs, amb un Ull de llebre amb criança començaria l’aventura ecològica d’Albet i Noya. Però no només això, l’exportació representaria el 80% de la producció del celler, una xifra que no ha baixat des d’aleshores. La producció, que s’inicià amb unes 5.000 ampolles anuals, ha arribat a 1.000.000. Tota ecològica, tant la de producció pròpia com la dels pagesos arrendataris.

Paral·lelament s’ha realitzat una tasca constant d’investigació, especialment en la recuperació de varietats pre-fil·loxèriques.  La fil·loxera, recordà Albet, encara es present al nostre entorn. Quelcom que segueix impedint poder plantar vinyes noves amb peu europeu. Actualment s’estan fent estudis sobre biodinàmica per poder comprovar amb una base científica quins efectes tenen aquestes tècniques.

 Començarem el tast amb el Xarel·lo “Curiós”. Un vi fermentat a baixa temperatura per tal de mantenir els aromes inicials. Lleuger i amb poca acidesa, amb unes notes de préssec ben presents.

Seguidament passarem un altre xarel·lo, l’Elfanio, nom posat en honor al pagès que treballava la vinya on creix el raïm amb el qual es fa aquest vi. Té una criança de 9 mesos, en tres receptacles diferents: dipòsit d’acer, barrica d’acàcia i ous de ciment. Amb notes de flor BLANCA i de taronger així com de pera. Més untuós en boca i mineral.

Abans de passar a la següent tanda de vins, Albet defensà l’opció d’emprar taps de rosca per aquells vins pensats per un consum a curt termini, especialment els més fruitosos.

Fou així com passàrem a tastar el rosat “Curiosa”.  Principalment fet amb Pinot Noir (80%), i complementat amb Merlot i Belat. Bastant pàl·lid, doncs només té 3 hores de maceració amb les pells. Fresc i amb notes de xarop, grosella i maduixa.

Fou el torn aleshores de l’escumós NOSODOS. Aquest és un varietal de Xarel·lo que envelleix molt bé en ampolla, sense cap mena de sulfits afegits. En la fermentació s’empren també llevats naturals. Albet destacà que està elaborat amb el “mètode ancestral”. Es diferencia del mètode tradicional en que aquest empra el sucre del propi raïm per la segona fermentació. Un escumós realment particular, de bombolla molt fina i notes molt subtils, pròpies de les llargues criances dels “clàssics Penedès”.

Tot seguit entrarem en la tanda final: els vins negres. El primer fou l’Ocell de Foc, un cupatge de Marselan, Caladoc i Arinarnoa. Cal especificar que aquestes varietats són el resultat de creuar Garnatxa i Cabernet (Marselan), Garnatxa i Malbec (Caladoc) i Cabernet i Tannat (Arinarnoa).  Un vi que, tot i tenir una criança de 12 mesos, conserva frescor i lleugeresa amb notes especiades.

Fou durant l’exposició d’aquest vi que Albet feu una digressió sobre els problemes de la vinya respecte a la memòria reproductiva. Després de segles de clonacions (empelts), ens trobem que moltes vinyes tenen dificultats per reproduir-se sexualment. És per això que cada any, conjuntament amb altres investigadors del món de la viticultura, Albet i Noya planta al voltant de 1.000 ceps  tot cercant-ne la resistència però també qualitat per l’elaboració del vi.

Entra aleshores una de les “estrelles” del celler: La Milana. Aquest vi, elaborat a partir de les vinyes de Can Milà de la Roca, és deutor de l’esposa del senyor Milà, la “Milana”. Fou ella qui les treballà. Un cupatge de Caladoc , Ull de Llebre, Cabernet i Merlot, amb 18 mesos d’envelliment en barrica de roure. Un vi més consistent que l’anterior, rodó i voluminós, però també molt elegant i equilibrat, amb una persistència molt agradable.

I quan tot apuntava cap a la conclusió del tast, es produí la sorpresa. Quelcom que havíem proposat amb en Josep Maria Albet però vam mantenir en secret fins al darrer moment: una magnum del Reserva Martí de 1998 “Fènix”. Efectivament, un vi de 18 anys! Us el podríem descriure doncs, certament, fou meravellós, però preferim concloure aquí les descripció i fer-vos dentetes. Haver vingut!

 

P.S.: davant la llista d’espera que hi va haver, estem valorant la possibilitat de repetir el tast.