Vins Aviñó Celler Vilanova i la Geltrú Barcelona

Vins Aviñó :: Aula de Tast

RESUM DEL TAST DE SANT JOANNES 8/10/2014

Si bé resulta difícil transmetre en aquestes breus línies, l’experiència del darrer tast, farem un esforç. En aquesta ocasió, vam convidar l’enòleg Oriol Guevara que combinà una exposició tècnicament acurada amb mots entenedors per a tothom.  En aquesta ocasió, fèiem un tast vertical (és a dir, diverses anyades) del seu Xarel·lo  St. Joannes.

Es va remarcar molt la influència del terrer sobre el vi; en aquest cas de la zona, nord-est de l’Alt Penedès. També la tasca dels petits elaboradors, i el seu esforç en “conduir” la vinya, per tal que ofereixi l’essència del terrer. No obstant, hi ha anyades en que no es pot assolir la qualitat desitjada, com fou el cas de la del 2011. En aquest cas s’optà per no embotellar. És destacable també la predilecció del Celler Sant Joannes, per fer aflorar l’estructura després dels aromes inicials, talment com als vins alsacians, que desenvolupen més complexitat amb el pas del temps.

Passem doncs a la descripció de cadascuna de les quatre anyades tastades. Foren les 2009, 2010, 2012 i 2013. La 2011, com hem dit, fou descartada.

  • 2009: no és un vi de color molt marcat,  tot i que això pugui ser una característica aplicable a la majoria de xarel·los. Hi ha una certa oxidació, tocs de mel i mineralitat lleugera. Té un inici suau, d’obertura lenta i agradable amb un bon equilibri de volum i acidesa.
  • 2010: fou una anyada més càlida en comparació a la 2009. També té un color més marcat. Necessita un xic més de temps per obrir-se, tant en nas com en boca. Li notem en nas poca mel i més torrat. Més rodó i amb més grau i menys acidesa.
  • 2012: aquesta fou una molt bona anyada per vins aromàtics, però també per vins de guarda. Una notable gradació de colors. Tocs d’anís o fonoll. En boca s’hi detecten cítrics suaus, com ara l’aranja.  Serà un vi que evolucionarà bé, en la línia del 2010
  • 2013: Encara es troba en la transició de les aromes superficials a les de l’estructura. No obstant, se li comencen a notar els torrats.

Si bé és una descripció molt sintètica, val a dir que els assistents gaudiren de l’exposició, que fou un viatge d’anada i tornada en les diferents anyades. La majoria coincidiren en la 2010 com la millor de les que es tastaren.

Tot seguit, vam proposar un joc. Consistí en el tast de cinc vins a cegues. De cinc varietats de raïm diferents, cinc conceptes de vi, que al ser tastades a cegues propicià el trencament del tòpic que diu que els blancs han de ser joves. A més ni havia un d’ells que vàrem poder tastar decantat i sense decantar.

Com dèiem inicialment, resulta difícil transmetre-us per escrit les sensacions d’aquell tast. Però en qualsevol cas, us animem a participar en els següents per poder viure’ls com correspon.