Vins Aviñó Celler Vilanova i la Geltrú Barcelona

Vins Aviñó :: Aula de Tast

RESUM DEL TAST DE WHISKIS DEL MÓN 24/04/2015

El passat dissabte 24 d’abril, a la nostra aula de tast de Vilanova i la Geltrú, vam celebrar un tast de whisky. No era el primer cop, però en aquesta ocasió hi vam donar un enfocament diferent. Es tractava d’exposar whiskys d’arreu del Món, cadascun amb les seves peculiaritats i rerefons.  Tinguérem altra volta al timó en Jordi, el nostre sommelier apassionat del whisky, que li va donar al tast una vessant eminentment pràctica. Si bé el tast era a cegues, i no es desvetllà la identitat de cadascun dels whiskys fins que se’n tragueren totes les característiques, aquí us els presentarem ja d’avançada.

El primer fou el Maker’s Mark,  de Kentucky, pàtria de la música “Country” i l’“Straight Bourbon”. De color de mel i amb poca opacitat en vista, un punt de dolçor tan en nas com en boca. Té un alt percentatge de blat de moro (un 70% aproximadament) més un 20% de blat vermell que li aporta dolçor i també malta d’ordi. Val a dir que les barriques de Bourbon són sempre noves, i a més, són cremades per dins prèviament en diferents graus en funció dels resultats que es busquin

En aquest punt es precisà també que per poder gaudir millor del whisky es poden vessar unes gotes d’aigua. Amb aquest mètode se’n aconsegueix trencar l’estructura i desencadenar-ne algunes propietats en nas i boca.

El segon dels whiskys tastats fou el Jameson “Black Barrel”. De color clar, amb notes de fusta i menys “mel” que l’anterior, i més aspror en boca.  Aquest whiskey (sí, a Irlanda s’escriu diferent), s’elabora amb tres destil·lacions per conferir-li més suavitat. Un punt que genera certa controvèrsia amb els escocesos, que acostumen a dir amb sornegueria que amb dues destil·lacions n’hi ha prou perquè quedi bé.

Passarem al tercer whisky, l’Hibiki 12. De les primeres coses que se’n aprecia és una llàgrima més lenta. En nas, hi trobem notes de confitura i poca fusta. Llarg en boca, sense ser pas agressiu i amb notes finals de torba. Aquest whisky del Japó és envellit en botes que prèviament han contingut licor de prunes. A més, és un “blended”, mescla de “malt” i “grain” que li aporta un punt de suavitat.

El quart de la selecció fou el Chivas 12, un “blended” com l’anterior, però aquest ja escocès. També amb una caiguda lenta i una major foscor que els anteriors. En nas s’hi aprecia una certa dolçor però no pas acaramelada. D’obertura ràpida en boca però sense un alcohol molt marcat .

Es feu un incís en aquest moment, respecte a les diferències entre les botes emprades per envellir en whisky. Així com amb les de Jerez es busca donar-li vinositat, amb les de Bourbon en canvi se’n obtenen notes de vainilla.

Entrarem doncs en el cinquè, l’Aberlour A’Bunadh Cask Strenght. Un Speyside (subzona de les Highlands) amb una foscor notable i un punteig de la llàgrima, per la manca de filtració. Ja en nas se’n nota potència (recordem que té uns 59% de volum), tot i que no és tant pronunciada en boca. Cal tenir present que ha estat envellit en botes d’Oloroso. Posteriorment s’embotella directament des del barril.

Finalment tastàrem el Laphroaig, una viva expressió dels Islay. Tot i una relativa claredat a la vista, aquest whisky ja es “presentava” abans d’acostar el nas a la copa. Uns aromes que els assistents calificaren com “brut”, “fum”, “fusta cremada”,… Efectivament, la major proporció de torba que s’empra en els Islay li dóna un toc inconfusible.  Curiosament, en boca té una obertura molt lenta, i amb un alcohol molt poc marcat.

Com hem dit, va ser un tast eminentment pràctic, de forma que les notes més teòriques van ser donades al final del tast, exceptuant-ne algun incís com els que us hem apuntat més amunt. A partir d’aquí, en Jordi exposà una breu presentació de diapositives. En aquesta hi apareixien alguns dels factors determinants del Whisky, com ara la disponibilitat de l’aigua, les collites  (ja fossin d’ordi, blat, blat de moro o sègol), la geologia o l’evaporació durant l’envelliment. S’exposà també el sistema de “3 aigues”, mitjançant el qual s’elimina el mido del cereal i se’n obtenen els sucres, a partir dels quals els llevats en faran la base, d’uns 8º. És aleshores quan passarà per l’alambic, assolint 20º en la primera destil·lació. En la segona es solen assolir els 70º, que després són rebaixats fins als 40º, però hi poden haver variacions.

Respecte a l’envelliment,  s’esmentà que a Escòcia per cada any es perd un 2% del contingut del barril (l’anomenada “part dels àngels”),  mentre que a Kentucky, de clima més calorós se’n perd un 5% de mitjana.

Podríem allargar-nos més amb la descripció del tast, però com en les anteriors ocasions, preferim fer-vos dentetes a veure si us animeu a venir al proper. D’altra banda, també volem donar les gràcies als assistents, ja fóssiu nous com més veterans. Sempre ens omple d’orgull veure l’Aula plena, i alhora ens esperona a mantenir el nivell.